fet descobertes d'adreces i
noms, ha omplert de
lletres i xifres i símbols tot un disquet, gairabé ni sap
com. Ara es passeja, al caient de la
tarda, sota la dolça
claror de ponent que d'una
tendra lluïssor rosada cobreix les formes,
amorosament. Ha trepitjat
un tou de fulles seques, les que diuen adéu a la
tardor amb veu callada,
mai oïda entre les ratlles
de l'ordinador. La
xiscladissa dels ocells als arbres, aguda i penetrant , com
violins, li produeix com
una esgarrifança, com si
l'esgarrinxessin pell endins.
Ran del camí, un hort amb tanques
altes llueix les branques
d'un mandariner que penja
els fruits, com fanalets encesos amb espurnes de sol, sobre el
carrer. La font que raja
al mig de la placeta esquitxa de brillants l'aire
encantat. És l'hora que
els coloms hi van a beure... Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al
banc de pedra, i clou els
ulls, com si volgués gravar tot el que veu a la pantalla
interna, on mai cap
"virus" no ho pugui esborrar: ponent, fulles, ocells, els fruits, la
calma ...i la font que no
para de rajar...
Escriuré en un paper
blanc tot allò que li
diria i que no li goso a
dir; després, en forma de
barca plegaré el paper i a
l'aigua el deixaré
navegar... Potser el trobarà algun
dia... i qui sap si el
llegirà!
Penso fer-me
trobador, seguir terres i
cantar a les dames dels
castellsque em volguessin
escoltar. Sé que no totes
són belles ni tenen els
cabells daurats ni els
ulls que semblen estrelles ni els llavis ben
dibuixats. ...Alguna deu
ser graella. i una altra,
de cos neulit; o tenir nas
de patata, ulls de peix o
front pansit... Aquestes,
vull! Les boniques, si
escoltaven el meu cant, no
estarien tan contentes ni
m'ho agrairien tant. Són les menys afavorides, les fàcils d'acontentar; volen creuen que el
cantaire no les pretén
enganyar. Penso que em
correspondrien amb bon sou
i tracte bo, ja que el món
no trobarien millors
cantaire que jo. Em veuria de les dames ben rebut i ben pagat; ...i, de passada, els
duria un bri de
felicitat. Joana Raspall