AUTOR: Carlos Ruiz Zafón
TEMÀTICA: Intriga
dimecres, 17 d’abril del 2013
dijous, 14 de març del 2013
dijous, 7 de març del 2013
L'INTERNAUTA REPOSA
fet descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairabé ni sap com.
Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant , com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.
Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van a beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap "virus" no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...
Joana Raspall
QUI SAP
tot allò que li diria
i que no li goso a dir;
després, en forma de barca
plegaré el paper i a l'aigua
el deixaré navegar...
Potser el trobarà algun dia...
i qui sap si el llegirà!
Joana Raspall
El tobador
seguir terres i cantar
a les dames dels castellsque em volguessin escoltar.
Sé que no totes són belles
ni tenen els cabells daurats
ni els ulls que semblen estrelles
ni els llavis ben dibuixats.
...Alguna deu ser graella.
i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix o front pansit...
Aquestes, vull! Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tan contentes
ni m'ho agrairien tant.
Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creuen que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon sou i tracte bo,
ja que el món no trobarien
millors cantaire que jo.
Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
...i, de passada, els duria
un bri de felicitat.
Joana Raspall
dijous, 7 de febrer del 2013
Disfresses
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falònia
que ara em cobreix sense anar disfressat
No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tampoc compraré,
Pel què diran,allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser
d'un mida més alta
entre els més alts.Tindré la meva
mida.
Tampoc m'arronsaré!
De tots els coneguts ,preferiré
Tampoc m'arronsaré!
De tots els coneguts ,preferiré
els de tota
la vida;
aquells que de debò,pobres o rics,
aquells que de debò,pobres o rics,
sé que són bons
amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també,amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen
si m'hi presento així, camuflat
sota aquest antifaç que no s'estila,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també,amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen
si m'hi presento així, camuflat
sota aquest antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.
Joana Raspall
guerra i pau
el foc i l'aigua han discutit
al fons del bosc, per una juguesca.
Quan l'una crida l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple de neguit.
Tanta cridora a què treu cap?
Parlen de vents, i de flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
Per què es barallen? ningú ho sap.
Ni l'un ni l'altre ens ho diran.
S'han enbestit talmen dues feres:
(són quatre gotes escadusseres
i un tou de brases agonitzant!)
De tal manera s'han esforçat
que la baralla és acabada:
la brasa humida ja és apagada;
de tanta calor l'aigua s'ha evaporat.
Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre pssen formigues
duent engrunes cap al seu cau.
al fons del bosc, per una juguesca.
i deixen l'aire ple de neguit.
Tanta cridora a què treu cap?
Parlen de vents, i de flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
Per què es barallen? ningú ho sap.
Ni l'un ni l'altre ens ho diran.
S'han enbestit talmen dues feres:
(són quatre gotes escadusseres
i un tou de brases agonitzant!)
De tal manera s'han esforçat
que la baralla és acabada:
la brasa humida ja és apagada;
de tanta calor l'aigua s'ha evaporat.
Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre pssen formigues
duent engrunes cap al seu cau.
Joana raspall
DIVERSITAT
que té la panxa plena
de tantes herbes fresques
que s'ha menjat,
plantat com una estàtua
està mirant com passa
un núvol d'estornells
sobre el seu cap.
Remugant es pregunta:
-Què en treuen, infeliços
del cel, on no hi ha herba
Els estornells se'l miren:
-Què en treu el bou, de
l'herba
si amb la panxa tan grossa
no pot volar?
Joana Raspall
diumenge, 27 de gener del 2013
dimecres, 16 de gener del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)