Disfresses

Per carnaval,veureu quina disfressa
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falònia
que ara em cobreix sense anar disfressat
No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tampoc compraré,
Pel què diran,allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser

d'un mida més alta

entre els més alts.Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!
De tots els coneguts ,preferiré

els de tota la vida;
aquells que de debò,pobres o rics,

sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també,amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen
si m'hi presento així, camuflat
sota aquest antifaç que no s'estila,

de la sinceritat.

 

Joana Raspall

guerra i pau

el foc i l'aigua han discutit
al fons del bosc, per una juguesca.
Quan l'una crida l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple de neguit.
Tanta cridora a què treu cap?
Parlen de vents, i de flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
Per què es barallen? ningú ho sap.
Ni l'un ni l'altre ens ho diran.
S'han enbestit talmen dues feres:
(són quatre gotes escadusseres
i un tou de brases agonitzant!)
De tal manera s'han esforçat
que la baralla és acabada:
la brasa humida ja és apagada;
de tanta calor l'aigua s'ha evaporat.

Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre pssen formigues
duent engrunes cap al seu cau.

Joana raspall

DIVERSITAT

Un bou de banyes llargues
que té la panxa plena
de tantes herbes fresques
que s'ha menjat,
plantat com una estàtua
està mirant com passa
un núvol d'estornells
sobre el seu cap.
Remugant es pregunta:
-Què en treuen, infeliços
del cel, on no hi ha herba
per menjar?
Els estornells se'l miren:
-Què en treu el bou, de
l'herba
si amb la panxa tan grossa
 no pot volar?

Joana Raspall