dimecres, 28 de novembre del 2012
dimarts, 27 de novembre del 2012
Història de por
La Natàlia és una nena de dotze anys, morena amb els ulls verds i la cara pigada.
Un dia a la Natàlia li va arribar una carta escrita per la seva mare, cosa impossible perquè la seva mare feia anys que era desapareguda. La Natàlia va pensar-se que es tractava d’alguna persona que li volia gastar una broma. Tot hi així la va llegir. La carta deia el seguent:
Estimada Natàlia, sóc jo la teva mare, sé que em trobes a faltar, però no puc tornar, no és que jo no vulgui, jo també voldria venir i estar amb tu, però no puc, això és el que em va passar: un dia venia de treballar, i anava a peu cap a casa. De sobte vaig veure una casa molt maca però vella, amb una torre molt alta, ja saps el que m’agrada explorar, així que hi vaig entrar. Vaig mirar tota la casa de dalt a baix, només em faltava la torre, per explorar. Em feia una mica de por perquè les escales semblaven inestables, però hi vaig decidir pujar. Vaig començar a pujar les escales de cargol, al cap d’uns segons es va obrir un llu no em vaig espantar i vaig seguir pujant escales. Al cap de cinc minuts encara no havia arribat dalt, vaig pensar que un altre dia amb més temps, hi tornaria. I així ho vaig fer, vaig començar a baixar les escales, i vaig baixar, i baixar, i baixar. Feia uns deu minuts que baixava i encara no havia trobat el final. Vaig arribar a la conclusió que el final estava camuflat per algún lloc de l’escala, així que vaig començar a tocar les parets i el sostre però tampoc no vaig trobar la sortida. Vaig estar tres dies, anant amunt i avall com una boja; i vaig tardar tres dies en comprendre que no hi havia final.
La teva mare
La Natàlia encara estava trista i desolada per la desaparició de la seva mare. Però al rebre aquella carta es va fer la idea que la seva mare va fer tot el possible per tornar-la a veure.
Des d’aquell dia la Natàlia ha sigut una nena forta, valenta i decidida. Potser aquella carta no l’ havia escrit la seva mare, però, no és important qui escriu la carta, sinó el que conté.
My favorite painting
This is my favourite painting, is called The woman of the warerfall.
It is by Salvador Dalí.
Salvador dalí,was a spanish artist. Wen he was young he lived in cadaques.
In figueres there is a museum from dalí .There are some eggs in the cailing, and some breads in the wall.
In the painting you can see a woman, and the woman’s hair is a waterfall .
dilluns, 19 de novembre del 2012
Santiago Ramon i Cajal
Fou un metje, històleg i professor universitari aragonés, guardonat amb el premi nobel de medicina i fisiología el 1906.
Va realitzar els estudis primaris als escolapis a Jaca, i el batxillerat a l'institut d'osca en uns anys marcats per l'agitació social, el desenterrament d'Isabel 2na i la primere república, proclamada just quan finalitzava els seus estudis de batxillerat. Va estudiar medicina a la universitat de Saragossa, on tota la seva família es va traslladar el 1870.
Cajal es va centrar poc en els seus estudis universitaris, i en llicenciar-se el 1873 tan sols va aconseguir un lloc a la sanitat militar i el 1874 va ser destinat a cuba, on es contagià de paludisme i disenteria.
Va ser traslladat d'un lloc a un altre fins retornar a Espanya el juny del 1875 coma "inutilitzat en campanya", a causa de les seves malalties... L'any 1875 va marcar també l'inici de la seva vocació científica. Ell mateix es va pagar el seu primer microscopi abans de guanyar, l'any 1876, una plaça de practicant a l'hospital de Nuestra Señora de Garcia, a Sargossa.
El 1878 va contraure la tuberculosi, però el 1879 fou nomenat Director de Museus Anatòmics de saragossa i es casà el 19 de juliol amb Silveria Fañanás García, amb qui va tenir set fills.Va guanyar la càtedra d'anatomia descriptiva de la facultat de medicina de valència l'any 1883, on va poder estudiar l'epidèmia de còlera que va assotar la ciutat l'any1885. El 1887 es va treslladar a Barcelona per a ocupar la càtedra d'histologia creada a la facultat de medicina de Barcelona.
dimecres, 14 de novembre del 2012
LA TORTUGA
a poc a poc fa camí.
Ha sortit de bon matí
per arribar la primera
a menjar-se l'enciam
de l'hort de la masovera.
El conill tenia fam;
ha sortit aquesta nit
i l'enciam s'ha cruspit!
La tortuga no s'enfada;
troba brotets de lletsó,
que florit també li agrada,
i se'ls menja amb fruïció.
Ja paguen la caminada.
dimarts, 13 de novembre del 2012
EL LLIBRE QUE LLEGEIXO
AUTOR: John Boyne
TEMÀTICA: Misteri, intriga...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)