Penso fer-me
trobador,
seguir terres i
cantar
a les dames dels
castellsque em volguessin
escoltar.
Sé que no totes
són belles
ni tenen els
cabells daurats
ni els
ulls que semblen estrelles
ni els llavis ben
dibuixats.
...Alguna deu
ser graella.
i una altra,
de cos neulit;
o tenir nas
de patata,
ulls de peix o
front pansit...
Aquestes,
vull! Les boniques,
si
escoltaven el meu cant,
no
estarien tan contentes
ni
m'ho agrairien tant.
Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creuen que el
cantaire
no les pretén
enganyar.
Penso que em
correspondrien
amb bon sou
i tracte bo,
ja que el món
no trobarien
millors
cantaire que jo.
Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
...i, de passada, els
duria
un bri de
felicitat.
Joana Raspall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada